HALLOWEEN

Des del dia 28 d'octubre, fins al 6 de novembre. Vine a celebrar halloween a la biblioteca, decubritàs una sel·lecció de llibres de por, i misteri, i si en fas préstec t'enduràs una màscara TERRORÍFICA.
Ah! i descubriràs la nostre carbassa particular!

mireu quin prezi tant preciós de HANSEL Y GRETEL

MOLT AVIAT FAREM EL PRIMER TALLER DE LA BIBLIOTECA!

Veniu a la biblioteca a conèixer la nova mascota, molt aviat farem el primer taller i decidirem el nom de la nova mascota...La mussoleta!
L'horari és com l'any passat:
De dilluns a dijous de 16:30 a 18:00.
Us hi esperem!

la nova mascota de la biblioteca: LA MUSSOLETA JA NO ESTÀ SOLA!

Una vegada hi havia una mussoleta que tenia un problema molt important: no volia estar sola.

Quan es feia de nit es posava a tremolar com una fulla i no s’atrevia a sortir sola a caçar ratolins, ni rates, ni res. Era molt poruga i sempre volia sortir acompanyada d’algú altre perquè li fes companyia, però els altres mussols no volien anar amb ella perquè la trobaven d’allò més estranya.

Ja no sabia què fer, perquè  la vida allà a la copa dels arbres era molt avorrida. Si veia una cosa interessant, a qui li podia explicar? Si tenia un mal dia qui la podia consolar? Si volia jugar amb qui ho podia fer?

Una nit, quan tot era molt més tranquil,  tenia molta gana i estava molt trista perquè ningú li feia companyia. Va passar tot volant pel damunt d’un edifici amb unes planxes metàl·liques a fora, i una esplanada immensa a darrera. No sabia de què es tractava. Però vosaltres de seguida ho sabreu.

Tot d’una, es va trobar una finestra oberta, i va decidir aterrar per a descansar, i veure si podia menjar alguna cosa. Semblava un lloc tranquil i segur. Ple d’unes coses estranyíssimes, amb imatges,  colors, i símbols rars. Estava molt intrigada per tota aquella munió de coses estranyes, i tot i que era una mica poruga va decidir agafar-ne una amb el bec i veure de què es tractava. Quan aquell objecte estrany va caure, la seva sorpresa va ser que es va obrir i una veueta li va dir:

-Apa noia, podries tenir més compte que m’has donat una bona batzegada!

La mussoleta no s’ho podia creure, aquella cosa havia parlat i ella l’havia entès, es va quedar tota aturada i va obrir els ulls més del que els solia tenir (si és possible)

-Pppperrrddonniii! No sabia que vostè sentia mal...de fet tampoc sabia que parlava...de fet no se ni què és!

L’objecte estrany li va contestar entre rialles:

-Hahahaha, jo pensava que els mussols éreu més savis! Això m’ha dit un company meu, però tu sembles una mica ruca! Sóc un llibre!

- Un llibre? -va fer la mussoleta- sense entendre res.

-Si, un llibre! Em van inventar els humans i dins meu hi ha moltes lletres i imatges que expliquen una història...alguns amics meus expliquen coses de riure, d’altres de por, d’altres expliquen el que vol dir cada paraula...

-No sé de què em parla senyor...LLIBRE!

-Mira, agafa’m i obre'm des de la primera pàgina!

-Què hi veus?

-No sé...coses que no entenc, i un dibuix d’una nena molt bufona amb una caputxa vermella...

-Anem per bon camí doncs. Jo sóc el conte de la caputxeta vermella, una nena que vivia amb la seva  mare...ves passant pàgina, ves...

La mussoleta va passar pàgina rere pàgina, va veure un llop, i un caçador que li va fer basarda, i una iaia...i al final no se n’havia donat compte que li havia passat l’estona, era casi de dia, i tot d’una es va adonar que ja no es sentia sola!

Des d’aquell dia, va tenir clar, que tornaria en aquell lloc, que segons un altre llibre es deia “biblioteca”, i que s’hi quedaria una bona estona, quan fos ben fosc i no la veiés ningú. I coneixeria altres  llibres. Tots semblaven molt i molt simpàtics i eixerits. I així ho va fer...cada nit tornava a la biblioteca, i després d'un temps va aprendre a llegir. I de tant llegir i mirar contes es va tornar l'animal més savi de tot el bosc...i ja sabeu on  viu ara no?

La nostre mussoleta és un lectora aficionada que baixa dels arbres quan nosaltres dormim, mira molts de contes i és molt ordenada, però el problema que tenim és que no sabem com es diu. Li voleu posar nom?